Les garroves són molt importants a Can Rareta, ens ensenyen moltes coses.
El primer contacte dels petits amb les garroves és menjar-les. Des que tenen edat per portar-se alguna cosa a la boca, les xuclen, les mosseguen, les assaboreixen…
L’ésser humà camina millor amb un pal a la mà i el puny tancat, així que el segon contacte ve quan comencen a caminar: porten sempre una a la mà, això els ajuda a mantenir l’equilibri.
Quan ja caminen amb soltesa, i és temporada de collita (agost, setembre), ens posem tots a recollir.
Primer, jo i algun dels majors les fem caure del garrover:
-Pluja de garroves!
i després, entre tots, les posem en les senalla i d’aquí als sacs.
Amb el temps, alguns sacs es trenquen i cal traspassar-les a un altre.
En això van dedicar el matí d’ahir els dos mitjans de Can Rareta, mentre les majors anaven a per anous i les obrien per a tots. Amb una paciència infinita, van traspassar totes les garroves d’un sac trencat a un altre nou. No van deixar ni una per recollir.Mentre, la més petita dormia la seva migdiada matinera penjada de mi.
