L’hora de menjar

L’hora de menjar comença cada dia amb un: “A rentar les mans”.

Ahir, després d’uns minuts d’haver-ho dit, vaig sortir de la cuina i em vaig trobar amb aquesta imatge.

Estaven assegudets esperant la meva arribada per començar a servir-se.

Entre tots havien parat la taula, ja que cadascun sap què ha de portar. Amb cada canvi d’estació canviem les tasques. Ara, a l’estiu, na Pia porta els plats, en Mateo els coberts, na Lucía els tovallons i na Mila els bols per a la fruita. El menjar el porto jo gairebé tot l’any, però en aquesta època ho fan els antics alumnes, Guille i Laura, que ja tenen quatre i cinc anys.

Quan em vaig asseure, na Laura va començar a servir-se (perquè era el dia en el qual la seva família havia portat el menjar) i després ho van fer els altres seguint el sentit de les agulles del rellotge.

Abans de menjar donem les gràcies a cada membre de la família que ha cuinat aquest dia el menjar, i de pas repassem els seus noms i el dia de la setmana en què estem.

Cadascun se serveix la quantitat de menjar que considera oportuna. Això sí, per poder gaudir de la fruita de les postres haurà de menjar-s’ho tot, tot, tot.